MARATÓ DE VIENA

MARATÓ DE VIENA  (AUSTRIA) – 15 d’abril de 2012

     Crònica d’una marató més....

          
           L’any passat, els corredors de Betxí vàrem decidir que l’any següent  participaríem en la marató de Viena (Àustria) i açò va ocórrer el passat 15 d’abril. Onze persones, quasi tots betxinencs, vam visitar aquesta ciutat durant 4 dies, de divendres a dimarts. Vol directe València Viena. L’oratge era bastant bo a l’arribada, només hi havia un xicotet problema: l’idioma (allà parlen alemany) i nosaltres sabíem un anglès prou bàsic que, almenys, en va servir per aplegar a l’hotel.

           Dissabte 14, dia abans de la marató, vàrem anar a arreplegar els pitrals a la fira del corredor que estava en el Prater vienès, els vam recollir no sense problemes (they didn’t speak Spanish). Algú va voler anar a dinar a una cerveseria important i entre unes coses i altres vàrem caminar moltíssim, per la qual cosa ja prevèiem que la carrera no eixiria massa bé perquè estàvem més cansats del que tocava estar el dia abans, però tot fóra per visitar la cerveseria més famosa del món.

            Per la vesprada més caminades, que si anem on comença la marató, que si anem on acaba, que si sopem ací que allà, jo crec que vam fer una pre-marató. A tot açò, com a bons espanyols tothom s’adonava per on passàvem, els crits es sentíem des de l’altra part de carrer, i no cal parlar de quan anàvem en el metro, no el van parar de miracle. Xsssssss.... però ni així. 

             Què dir de la marató?, si mai no n’has fet cap no comprendràs el que dic i si ja n’has fet almenys una no és necessari explicar-te res. Nosaltres érem 10 corredors però portàvem algun “paralímpic” que altre. Els paralímpics, com jo és dic, són els 5 corredors que per lesió o per un altra raó van decidir córrer només  23 quilometres i mig. Després d’acabar la marató i de tornar a agrupar-nos, que allò seu va costar, i sense haver passat per la dutxa, perquè era massa tard, tocava dinar en una pizzeria italiana, clar. Descans a l’hotel (que per cert es deia MOZART) una volteta i a sopar a un lloc molt famós que no vull dir (bo, sí que ho dic, a MacDonalds).

             Dilluns era el dia gran per veure la ciutat: ruta en bus (assentadets), visita a l’Òpera, Palau de Schonbrum, Sissi emperatriu, La Catedral de San Esteve, el centre de la ciutat, anar de compres i tot açò acompanyats de “dos coixos paralímpics”. (ho explique: dos corredors lesionats que van córrer 23 quilometres i mig i al dia següent.... anaven coixos, no cal dir noms).

              La tornada a casa va ser plàcida i tranquil·la. Dos avions, Viena Mallorca i Mallorca València i en classe turista, res de baix cost. La pròxima, vorem...

Participants i temps:

Emilio Torres:                                                 3h. 32m. 35s  

 Pepe Juan Torres i Agustin Escobedo          3h. 46m. 45s.

José Ramón Pina                                            3h. 57m. 05s.

Marisa Manzana,  va córrer la segona part de la marató

Agustí Llop,  Paco Aibar,  Angel Pina,  Vicente Nebot  i  Antonio Calatayud, van córrer 23 quilometres i mig.

Mari Carmen Franch, acompanyanta  i animadora.

Agustin Escobedo